…QUE PARA ESTAR A TU LADO HAY QUE SER TORERO.

Bous, toros, braus… La polèmica de l’acceptació o no de les corrides a Catalunya, -poca feina la del Parlament, dit sigui ja que hi som-, ha tingut una errada de base. No es pot -mai- començar per la teulada. El problema dels toros s’ha plantejat així erròneament, donant vida als ancorats en tradicions i  recursos de fácil ús. Només cal veure a la Aguirre amb Picasso i fins i tot Hemingway. O Goya, o… recursos fàcils per trobar semblances on no n’hi ha. L’escriptor americà, genial sigui dit de passada, també va just quan justifica algunes atrocitats del règim cubà sense massa compliments. Potser ho posava tot al mateix sac!!

És tot el mateix?

És tot el mateix?

Doncs som-hi. El Parlament ara es queixa de que els atacs de l’Espanya de charanga y pandereta posen a parir la iniciativa popular de prohibir les corrides… I ara una vegada més Montilla i tots els membres de comisions inúltils s’aixopluguen sota el paraigües de que … Espanya no ens enten!! Som uns incompresos!! Però en el fons ells són els que han fet un dilema on no hi era. S’haguès fet una llei sobre els animals i tothom s’hagués posat on toca. Ara els filòsofs porten arreus de lídia, uns parlen d’ablacions del clítoris, altres parlen d’allò que es diví o es humà. Però res que aclari conceptes.

Jo crec que hi ha diferències i matissos. Els correbous poden humiliar l’animal en quant a l’ús que s’en fa d’ell, però no hi ha dolor, tret d’algún brètol que utilitza el punxó elèctric per atiar, -en alguns llocs ja confiscat-, o d’algunes bastonades donades en ramada de bestiar. Les corrides són una altra cosa. No tinc res a dir en quan a estètica ni a tradició, però en quant a fets actuals, no ténen sentit en un societat madura i tol.lerant. Jo també he retallat bestioles en un just “Tu contra jo”… Banderilles, picadors i estocs poden servir costums anquilosades en temps pretèrits.

D’això un partit tant poc nacionalista com el PP en fa amor incondicional a España, i obliden que a Canàries es van prohibir les corrides amb el recolçament d’un diputat del partit (ja fa anys), potser perque interessava canviar les places redones per uns bons apartaments amb vistes al mar. Algú em dirà que en fem del bou embolat a Xert… Jo dic que es legisli, però no sota les banyes dels bous, sino assumint totes aquelles festes on els animals esdevenen protagonistes, -circs, matances, etc etc-.

Però que el PP dormi (una vegada més), que sempre desperta tard… i malament.

2 comentarios para “…QUE PARA ESTAR A TU LADO HAY QUE SER TORERO.”

  1. Odette dice:

    Les festes de Xert sense bous…. rien de rien

  2. Xavier dice:

    I tant, d’això es tracta, que ho mantingui la gent, i res de politiqueo.

Deja un comentario

*
To prove you're a person (not a spam script), type the security word shown in the picture. Click on the picture to hear an audio file of the word.
Click to hear an audio file of the anti-spam word