Si aquesta paraula és al diccionari, probablement no té el significat que es vol expresar en els darrers temps. S’enten per Villarato l’ordre que el president de la Federació Espanyola de Futbol, Angel Maria Villar, perquè els estels es confabulin amb els àrbitres i resolguin els partits a favor del Barça.Una campanya més de la caverna mediàtica, amb un cert ferum polític, que ve com no podia ser d’una altra manera de la contaminada premsa esportiva de Madrid, (la qual cosa no vol dir que els d’aquí siguin uns sants).
Teixeira no es va equivocar, és que no sap arbitrar
Fins ara, els triomfs i la descarada superioritat al terreny de joc, ha silenciat aquesta campanya. Però vet aquí que dissabte al partit Barça-Getafe va tocar un àrbitre molt poc preparat per dirigir partits. Fernando Teixeira Vitienes és del col.legi càntabre, igual que un altre inepte anomenat Alfonso Pérez Burrull i a la vegada fills putatius (busqueu la terminologia i no malpenseu), de Victoriano Sánchez Arminio, president dels àrbitres, que amb un criteri basat en l’amiguisme i en abraçar fanals (que diria José María García), reparteix mèrits i demèrits amb desigual sort, fins al punt que aquests dos elements han arribat a internacionals, per bé que no han passat de pitar quatre partits de poca importància. Es clar, a la FIFA se’ls miren amb uns altres ulls.
El problema de dissabte, com d’altres partits, no és que l’àrbitre s’equivoqui. Ja sabeu que jo també vaig portar xiulet durant un bon grapat d’anys, i no és tsca gens fàcil, i si no feu la prova. La crítica radica justament en que en el fet disciplinari, no es va medir per igual uns i altres, i això a l’hora d’impartit justícia, és paradoxalment el més injust que pot passar. Teixeira no va xiular en contra del Barça -bé en l’expulsió de Piqué, i fins i tot en la de Màrquez si ell va considerar penal el bufit-. No. El problema és que va xiular a favor del Getafe. Tolerant d’inici les entrades fortes (que va escalfar jugadors com el cas de Piqué sense pretendre justificar-lo), va ser condescendent quan els hi tocava ser amonestats, i ademetent que aixó és qüestió de criteri la teoria es desmunta quan en una mà assenyala falta i no amonesta al jugador, que haguès estat la segona groga.
Venia de la Vall d’Aran conduïnt l’autocar i escoltant el partit per Catalunya Ràdio. Sempre he estat crític amb les retransmisions del Puyal en quant a la imparcialitat a l’hora de jutjar el que passa al terreny de joc. Aquesta vegada tenien raó.
Joaquim Maria Puyal transmet els partits del Barça
Iturralde, un bon árbitre per un bon partit.
Em va saber més greu escoltar després a la SER -emisora que tinc per seriosa a més d’entretinguda en temes esportius-, posar l’arbitratge d’aquella tarda en un tro, i exculpant a Teixeira, el qual, sigui dit de passada, atresora un historial sino d’escàndols sí de tonteries i mandangues.
I ara què? Resulta que diumenge per l’Atlètic de Madrid-Barça està nombrat Iturralde González. Bon árbitre, dialogant, que treballar molt la psicologia al terreny de joc… Però com sembla que és talismà estadístic pel Barça no ho dubteu: En cas de victòria forànea i al més mínim dubte seguirà havent-hi villarato. Com diuen en castellà quan es refereixen al quixot: Ladran, luego cabalgamos.
Etiquetas: Reflexions i pensaments
Voldria fer un reflexió prèvia a la influència (o no dels arbitres i/o de Villar). La realitat coneguda incloent la premsa “de la meseta” és que el FC Barcelona està al lloc on està per mèrits propis (fet aquest esclarit recentment per “el que nunca hace nada”). En segòn lloc, aquest any han fitxat els jugadors que tècnica i mediàticament podien fer ombra al Barça (v. gr. Kaka, CR7). Tampoc poden dir quelcom sobre l´excel·lent rendiment de l´equip ni dels seus jugadors bons (v.gr. Higuaín, Laas, Arbeloa). Per tant, nomès es pot esperar a que Guardiola “baixí el pistó” o que hi hagi una epidèmia o catàstrofe col·lectiva a Can Barça.
Dit això, la campanya mediàtica que no pot fer rès més que esperar a que s´acabi un cicle per que comenci un altre de color blanc, només pot fer servir les recurrents estratègies del “villarato” o del “canguelis”, a veure què passa. Gràcies
Sí és cert, el que passa és que jo intento i crec assolir-ho de mirar-me les coses con a ex-àrbitre. Hi ha pels madriles un tal José Vicente Hernáez que si el periodisme que fa a nivell esportiu el fes en temes importants estaria amb més querelles que el Iu Forn.
Mireu aquest link, i permeteu-me dubtar de l´honradesa d´aquest àrbitre.
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=694020&idseccio_PK=803