No estic parlant d’un poble amb nom rimbombant, malahauradament no, sino de l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, que ha portat un pols amb els estaments guvernamentals amenaçant de no empadronar als inmigrants que estiguessin sense els papers que acreditessin la seva estança a Vic (passaport i visat). Això va en contra de la llei establerta i evidentment ha hagut de passar per l’adreçador.
L'alcalde de Vic, Vila d'Abadal ha remogut les ja revoltes aigües de la inmigració
L’alcalde s’ha equivocat del tot. Ningú nega que els ajuntaments estan deixats de la mà de Déu i de qualsevol govern sigui quin sigui el seu color. I un poble com Vic que pateix un dels corrents inmigratoris més forts del país, necessita mitjans per poder fer front a la despesa que presenta l’atenció, -en especial l’educació i la sanitat-, de totes les persones nouvingudes. S’ha de posar els mitjans que calgui perquè es pugui adoptar a tots aquells que busquen una nova terra, igual que molts, molts espanyols van buscar-se la vida a altres indrets d’Espanya, Europa, i fins i tot Amèrica, (ara tant crítics quan el fluxe ha estat a l’inrevès). Ara bé, Vila d’Abadal ha volgut fer la guerra pel seu compte, refregant-se pels dallonses totes les lleis vigents.
Això, a més d’haver suposat un dur cop per la imatge de l’alcalde i del seu partit (CiU), ha donat ales a l’oposició , el principal partit de la qual és Plataforma per Catalunya, comandat per Josep Anglada, ex militant de Fuerza Nueva i Frente Nacional, partit pel qual va ser candidat l’any 1989, quan el presidia Blas Piñar. A Vic el rebuig xenòfob és gran, mercé a la propaganda demagògica i populista de l’esmentat element, -escollit democràticament, perquè ja se sap que els dictadors s’apunten al carro quan convé-, i Vila d’Abadal ho ha sabut cercar solucions sense causar més problemes.
M’ha vingut aquests dies respecte a aquesta pol.lèmica l’exemple del nostre poble de Xert, on conviuen des de fa molt de temps gents vingudes d’arreu, en especial de Romania, i això no ha fet variar la indiosincràsia ni la vida del poble. Ha vingut gent millor i gent que no ho és tant, igual que abans ja hi havia gent autòctona amb les mateixes característiques. Ha hagut lloc per tothom, i el poble ha seguit progressant dia a dia, és un petit exemple del que es pot assolir quan s’uneixen esforços.
Dues reflexions iròniques per acabar: Felipe González, (segueixo pensant que és l’únic estadista que ha tingut el govern espanyol), diu que es necessitarn 30 milions de persones per treballar dintre de vint anys. Potser aleshores haurem d’obrir oficines d’atur perquè s’apuntin als països on ara són rebutjats els seus membres… I l’altra, -permeteu-me la llicència-, potser l’alcalde de Vic s’ho haguès repensat si en lloc de dir-se així es diguès Vila d’Abidal… o de Touré Yaya.
Etiquetas: Reflexions i pensaments