Archivo de Enero de 2010

MARIA

Martes, 26 de Enero de 2010

-Mare m’en vaig al ball… Que són festes!!

-Bé Maria… ja hau tret l’abono?

-Sí Mare…

-Bé… Avisa’m quan aplegos… que fins que no estaràs ací, no dormiré.

-Mare… t’apaix? Que ja tinc vint anys!!

-… Vint anys no són res xiqüela o poden ser molts!! Tu sabràs, demà a les set te vull repicant!!

_____________________________________________________________________________

La xiqueta Maria, veient la llum

La xiqueta Maria, veient la llum

Maria va néixer , com tot el que envolta la nostra Esglèsia. fruit dels folls joves, que van tenir clar que mirant el campanar, des del Tossal, no tenia sentit una espadanya buida i òrfe de repicó. Era 1990, aquell 17 de Juliol, masacrat de sol torrat i de calor pròpia del temps, tots estàvem pendents del part de la xiqueta més esperada pel poble.

Abel Portilla, va ser el comadrón que va preparar tot el que calia. Lluny de draps

El foc de Maria, que ens motiva a tots

El foc de Maria, que ens motiva a tots

calents o de quiròfans tècnics, va treballar a la terra profana i santa a la vegada, fang i totxos i palla que li serví de massa. A un costat el bronzo, a l’altre el fum, forat cap ací, i un altre cap allà… Maria havia de néixer com cal. La cendra disolta en aigua, seria el primer bolquer que la xiqueta trobara…

No hi havia medalles per la seva roba, crua i ferrosa, i alhora ferma i reclosa. La xiqueta portaria grabada en cera, el seu nom, dia i on va ser parida. Alguns àngels i festius i ornaments de Mare de Déu, l’acompanyarien sabent-se humil, i definitiva, com ho fou Nostre Senyor Jesucrist.

Maria, camí del bressol, en dormir ella, van dormir en Pau, tots els xertolins

Maria, camí del bressol, en dormir ella, van dormir en Pau, tots els xertolins

Potser va ser el part més dur que la terra -forn y llenya, calor i suor-, mai hagi donat. També va ser el plor més esperat en terra ferma. El dia 7 d’agost, quan el sol començava a disoldre’s més enllà del Regall, el foc va començar a xispejar. Ningú va permetre que s’apaguès la flama de la ilusió. L’endemà, passat el toc d’albada, va caler un ajut , una petita dilatació. Encara costava, però per fi, Maria, va irromple en plors. Va plorar, mentre molts xertolins ploraven. Va esclatar mentre a “Ca Miguel” li tallaven i li arreglaven el melic.

Va pesar 620 kilos. Els xertolins, amorosos com sempre, -ara li poso un bolquer, ara et dono la pipona-, la van acaronar estirant corda, al bressol de l’espadanya…  El ding dong ja no es podia aturar.

———————————————————————————————————————————————-

-Maria no faigues tard, que ja tens vint anys… però encara ets una xiqueta…

VILA D’ABADAL.

Viernes, 22 de Enero de 2010

No estic parlant d’un poble amb nom rimbombant, malahauradament no, sino de l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, que ha portat un pols amb els estaments guvernamentals amenaçant de no empadronar als inmigrants que estiguessin sense els papers que acreditessin la seva estança a Vic (passaport i visat). Això va en contra de la llei establerta i evidentment ha hagut de passar per l’adreçador.

L'alcalde de Vic, Vila d'Abadal ha remogut les ja revoltes aigües de la inmigració

L'alcalde de Vic, Vila d'Abadal ha remogut les ja revoltes aigües de la inmigració

L’alcalde s’ha equivocat del tot. Ningú nega que els ajuntaments estan deixats de la mà de Déu i de qualsevol govern sigui quin sigui el seu color. I un poble com Vic que pateix un dels corrents inmigratoris més forts del país, necessita  mitjans per poder fer front a la despesa que presenta l’atenció, -en especial l’educació i la sanitat-, de totes les persones nouvingudes. S’ha de posar els mitjans que calgui perquè es pugui adoptar a tots aquells que busquen una nova terra, igual que molts, molts espanyols van buscar-se la vida a altres indrets d’Espanya, Europa, i fins i tot Amèrica, (ara tant crítics quan el fluxe ha estat a l’inrevès). Ara bé, Vila d’Abadal ha volgut fer la guerra pel seu compte, refregant-se pels dallonses totes les lleis vigents.

Això, a més d’haver suposat un dur cop per la imatge de l’alcalde i del seu partit (CiU), ha donat ales a l’oposició , el principal partit de la qual és Plataforma per Catalunya, comandat per Josep Anglada, ex militant de Fuerza Nueva i Frente Nacional, partit pel qual va ser candidat l’any 1989, quan el presidia Blas Piñar. A Vic el rebuig xenòfob és gran, mercé a la propaganda demagògica i populista de l’esmentat element, -escollit democràticament, perquè ja se sap que els dictadors s’apunten al carro quan convé-,  i Vila d’Abadal ho ha sabut cercar solucions sense causar més problemes.

M’ha vingut aquests dies respecte a aquesta pol.lèmica l’exemple del nostre poble de Xert, on  conviuen des de fa molt de temps gents vingudes d’arreu, en especial de Romania, i això no ha fet variar la indiosincràsia ni la vida del poble. Ha vingut gent millor i gent que no ho és tant, igual que abans ja hi havia gent autòctona amb les mateixes característiques. Ha hagut lloc per tothom, i el poble ha seguit progressant dia a dia, és un petit exemple del que es pot assolir quan s’uneixen esforços.

Dues reflexions iròniques per acabar: Felipe González, (segueixo pensant que és l’únic estadista que ha tingut el govern espanyol), diu que es necessitarn 30 milions de persones per treballar dintre de vint anys. Potser aleshores haurem d’obrir oficines d’atur perquè s’apuntin als països on ara són rebutjats els seus membres… I l’altra, -permeteu-me la llicència-, potser l’alcalde de Vic s’ho haguès repensat si en lloc de dir-se així es diguès Vila d’Abidal… o de Touré Yaya.

NO, NO VA SER UN LLAMP.

Miércoles, 20 de Enero de 2010

Ens havíen comformat. Tots no, la gent sàvia de les terres de l’Ebre, sobre tot d’Horta de Sant Joan ho sabia… No, Pare no, ho ha estat un cop de tempesta. No… Pare no…

Bombers que fugen del foc

Bombers que fugen del foc

I es va encarregar una investigació, els membres del cos Rural van demanar saber què (que l’ignorant conseller Baltasar no sabia) i li van portar papers a la jutgessa de Gandesa perquè  diguès què passava…. La terra s’ha cremat, els bombers han estat cendra… els Consellers només donen papers, que esdevenint tècnicament correctes, no els eximeixen de resposabilitats.

Perquè les explicacions del conseller Saura aquest matí a primera hora a “El matí de Catalunya Ràdio” està prenayada de papers documentats, però mancada de recursos, i sobretot  buida de decissions contundents i serioses quan hi ha vides humanes que han decidit jugar-se-la, però no en mans inocues i carents de capacitat.

ICV ha de  tornar als seus orígens, a ser opsoició, perquè cap membre està preparat per a res. Saura, mor ens els intents d’esdevenir un polític fiable, quan es massacra en defensar actuacions policials inverossímils, i ha de donar la cara de “bon noi” perdent temps en assolir una jubilació poc guanyada.

Baltasar, no té ni tant sols, la fiabilitat  d’un conseller treballador. Quan un irredent ateu, ha de fiar-se de la Moreneta -com va passar amb la sequera fa dos estius-,  demostra estar baldiu de recursos. No… no va ser un llamp.  tot i malgrat informes i gent en procès judicial, Baltasar i Saura defensaran el seu treball. Jo si fóra  Conseller (polític) i tinguès cinc bombers morts damunt de les meues espatlles, marxaria cap a casa. No em cal saber que he fet malamanent… Sobro i crec que està clar.

Els rojos comunistes, verds opositors, ara ecologistes, i potser fins i tot, morats i carbasses s’aferren al poder. Erren. Han estat partits de trets  revolucionaris con el PSUC, lluitant contra el sistema Però ara no, no els hi escau estar al govern,  no els hi queda bé, s’han tormat uns pijos incorregibles que s’han ofegat ens les seves creences.  Són sense dubte la pedra angular… on tropessa la política,… Marxeu, si us plau. No serviu per a res. Sou… molt, però molt incompenents.

BARCELONA-PIRINEUS 2O22… Espero que sea una broma.

Jueves, 14 de Enero de 2010

Estaba hablando por teléfono, y oí de rebote la noticia, sabía -eso sí- que habíamos superado con creces el 28 de los inocentes. Al colgar quise cerciorarme que era cierto. Entré en Internet para disipar mis dudas… Ahí estaba, el inútil alcalde Hereu confirmando  lo inseperado: BARCELONA oprta a los juegos de invierno de 2022.

Nunca me he sentido,con tanta vergüenza ajena de mi ciudad, Hemos tenido alcaldes justos, de poco criterio, a veces con aspiraciones personales, que hacían menguar en su tarea en pro de la ciudad, pero alguien que echara el resto por seguir en el cargo, con un proyecto absurdo e inútil, supera todas las cuotas socialistas que uno pueda asumir.

Un alcalde acabado que ha de dimitir a marchas forzadas

Un alcalde acabado que ha de dimitir a marchas forzadas

Hereu es heredero (valga la sobada disgresión) de problemas insondables y de difícil solución. Si los ha asumido o no es su problema, pero el caramelo de unas olimpiadas -que nada tienen que ver en forma y sentimiento con las que hubo-, no cambiarán en el sentir ciudadano, los cuatro sillones que en la actualidad, Trías de CIU le lleva de ventaja no los borrará vendiendo humos que ya fluyeron en el pebetero de 1992.

Hoy la emisoras daban la noticia, las entidades opinaban cautelosamente, el COE decía que sí,- con la boca pequeña- que la competencia es buena… Los programas de radio poco convencionales, se descojonaban (con perdón). Que tal vez Rita Barberá proponga que las susodichas, se celebren en VALENCIA PEÑAGOLOSA EL TURMELL 2022. O que tal vez si hay que hacerlo aquí se tiren los esquiadores calle Balmes abajo (hay casi 8 kms), incluso alguien preguntaba si los esquiadores iban a llegar a LA MOLINA-MASELLA en tren (una vía antigua y trasnochada que tarda 4 horas en recorrer 145 kms). En definitiva, es el despropósito más grande que jamás imaginé.

Una vez más la gran y acogedora Barcelona - no en el sentir general, sino en manos de un alcalde perdido por la inminente derrota-, no ha sido respetuosa con quien opta, por capacidad y logística, con el mérito de conseguir los juegos: Jaca es quien

Quien lucha por algo al margen de la política se lo merece: JACA

Quien lucha por algo al margen de la política se lo merece: JACA

merece que el fuego olímpico acampe en sus cumbres.  Que los anillos brillen en la noche helada, y que triunfe. Porque se lo merece. Para eso han luchado. Hereu una vez más nos contrapone a los catalanes de bien con otros sin que lo hayamos pedido, Hereu nos hace más malos a los ojos de los demás, los del TC tomarán buena nota. Gracias inútil alcalde. Si quieres una idea propia de ti, a la futura mascota de tus sueños llámale Cobito de Nieve”. Sólo tienes que ponerle bufanda, gorro y guantes al perrito de Mariscal… eso sí, con cara de frío.

Según Hereu, mañana Lugo acogerá la copa de África, y Senegal hará patinaje artístico, y en Asturias se cocinarán flamenquines, mientras en Córdoba triunfará el  pulpo a feira… Es un pobre ignorante. Os pido perdón, con vergüenza ajena en su nombre.

En 1992, en las gloriosas (perdón por el adjetivo), olimpiadas de Barcelona, fui un orgulloso voluntario, que dormía de día y dedicaba tardes y noches veraniegas al trabajo cotidiano y a la ilusión de un proyecto  consensuado por todos los ciudadanos. Ahora no, que no cuenten conmigo para una campaña electoral encubierta. Paso.

Adelante maños… seguid cueste con lo que cueste con vuestro proyecto. Que aquí, -como en vuestra casa supongo-, bastante tenemos con obras, calles cortadas, tráfico, basura, suciedad, ruido, aparcamiento, robos, hurtos y otras visicitudes que no llegan a mis sordos oídos… Eso es de lo que no se preocupa mi socialista e inoperante alcalde… Espero mañana despertar y al consultar los foros, que todo haya sido una broma.