Permeti’m que després d’haver llegit diaris, escoltat ràdios i veure’l amb un posat ufanòs a Els Matins de TV3, li retiri, per part meva, tots els tractaments que protocolàriament se li escauen, que al cap i a la fi els vuecències sovint no depenen del càrrec, sinó de aquells que ho mereixen.

Un càncer per la humanitat i pels creients.
Permeti’m també dir-li que com a creient, cada vegada tinc més clar que hi ha una raó contundent que allunya de la Fe la humanitat, més enllà de creences o convenciments. Surten de quan en quan als mitjans i passant olímpicament de tot, escampen als quatre vents allò que els hi convé. Perquè al cap i a la fi l’èsser humà del segle XXI a vostès els importa ben poc. Vostès estan al càrrec i a la lluita del poder. Vostès estan on estan perquè han arrassat amb voluntats i plantejaments, han portat a la foguera als que consideraven un perill per no recitar de memòria el salteri, han estat instigadors dictatorials d’opinions i criteris, gent com vostè, porta al mateix Crist a la creu, com feren els romans secundants pels jueus quan aleshores va succeir.
Les seves declaracions són un insult a la intel.ligència. Confon a propòsit un fet físic amb la capacitat de l’home i de la dona. Homes i dones estem al món per donar-nos un cop de mà. (No Bisbe, no. No és el que està pensant…). Tal vegada la gran prova del Déu de l’Antic Testament fou com ens manegariem en trobar-nos físicament diferents… I Déu ni do com ha anat. Conec persones que nascudes masculines i sentint-se femenines, donarien qui-sap-lo per poder engendrar i portar al món un fill. Per la grandesa de sentir-se mare i estimar la carn de la pròpia carn.
En una societat global, oberta, i disposada a assolir un món millor, l’Opus Dei, els Neocatecumenals, per no parlar del Seminario del Pueblo de Dios, són veritables sectes, qure sota el paraigües de l’Esglèsia Vaticana fan i desfan voluntats i que tenen la barra de dir que sota el mantell de la Santa Intransigència (”aquell qui no està amb mi està contra mi”) de parlar de llibertat a l’hora d’explicar perquè hi ha qui els segueix el joc. Dir que les dones no poden cantar Missa, és com dir que un negre o moro és inferior. Li falta el bigotet hitlerià, la resta ja en fa la pinta Jaumet.
I una darrrera cosa senyor Pujol… Deixi de parlar de l’homosexualitat. Sap quants van abraçar el sacerdoci per rebutjar-se a sí mateixos? Escapolint-se de la seva realitat? Sap a quants nens i nenes han fet mal? Potser haguès estat més positiu per la societat maricons oberts, que capellans corruptes.
Atentament…


Te raó. Qualsevol cosa que escapoleix d’allò que l’ESGLÉSIA enten que pot derivar en oposició a a la realitat entesa con a “doctrina” -axioma aplicat a la Religió-, és susceptible de ser una amenaça a la humanitat. I endevant les atxes. Ara bé. No a la humanitat com a concepte genéric, per a Benet el món acaba quan hom agafa el metro a la parada d’Ottaviano i es perd en els pecaminosos carrers de Roma.

Es sin lugar a dudas, una de las paradojas de la historia. Los Santos Inocentes fueron aquellos niños menores de dos años, asesinados por el Rey Herodes, preso del maquiavélico criterio de que el fin justifica los medios, para lograr la lotería de que uno de ellos fuera el Mesías. Este Herodes tenía mucho peligro. Más adelante entregará la cabeza en bandeja de plata de Juan Bautista a su hija Salomé. Aunque desgraciadamente para los amantes del cine de terror, se trata en ambos casos de un mito -como tantos otros en el contexto bíblico-, que aparca los criterios históricos y hace más sensible (por la falsedad del hecho) la religión al ser humano.
